jueves, 25 de abril de 2013

Material de les Dones amb memòria.

En una de les primeres entrades es facilita l'accés als llibres de La Memòria del Futur. Ara l'Ajuntament de Vilanova ha actualitzat la pàgina i no només hi podreu trobar els llibres sinó que també els DVDs que s'han fet d'aquests.

Aquest és el link: http://www.vilanova.cat/html/persones/gent_gran/projecte_memoria_del_futur.html

lunes, 17 de diciembre de 2012

Fonts orals. Què són?


Però de què parlem exactament quan diem “fonts orals”? Les fonts orals són la  recollida de testimonis personals i d’històries de vida a partir d’entrevistes gravades, transcrites  i interpretades en funció d’hipòtesis i d’objectius establerts, són -a més- una  nova forma d’estudiar la història basada en el diàleg i la comunicació amb familiars, veïns,  grans personatges, persones de diverses cultures, amb persones grans –i, per tant, amb una llarga experiència de vida-, amb professors, historiadors i alumnes,  amb les institucions, amb els mitjans de comunicació, etc.

Tanmateix, tot això es pot resumir per tal de clarificar el terme tot i que, malauradament, la definició rigorosa de “font oral” fretura del que l’embelleix, l’essència. Així doncs:

Font oral: Proveïdors d'informació que no ha estat enregistrada enlloc.

Si ens cenyim a aquesta definició tan austera ens adonarem de seguida que la font oral, com no ha estat enregistrada en cap mitjà, sense cap mena d’ànim de distorsió, de manipulació ni de res per l’estil, sovint pateix transformacions causades pel temps transcorregut entre el fet i el moment en què s’explica. Ja se sap que sovint la memòria té llacunes que s’omplen amb una mica de literatura, per això, sovint cal buscar la mateixa informació diverses vegades, combinar tots els resultats i donar importància als punts de tangència que són els que ens indicaran quina part de la memòria és la que menys interferències temporals ha patit.


Història oral


Què és la història oral?

Què és la història oral? Quan un/a historiador/a es decideix a cercar fonts orals, utilitza el mètode de la història oral. Aquest mètode és l’element més innovador en l’estudi de les societats contemporànies, ja que recull la vivència personal dels protagonistes dels fets.
Entenem per història oral el coneixement d’uns fets històrics assolits a través de les fonts orals, és a dir, de la memòria dels protagonistes dels fets.



Parlem d'història i història local


Cal que pensem que la transmissió del passat és des de sempre un fet a totes les cultures. Els mites, les llegendes i la poesia han estat durant segles els vehicles emprats per a comprendre aquest passat. Gràcies a aquests s’ha transmès i ha perviscut una memòria col·lectiva, que són els records del passat que es mantenen presents en la consciència de les persones. Durant segles, la transmissió de la memòria oral ha configurat la memòria històrica, que forma part de la consciència col·lectiva d’una societat.

Al segle XX l’historiador francès Marc Bloch va dir:

“El coneixements històric és l’únic mitjà per comprendre el present”.

La història local és l’especialitat de la ciència històrica que pren com a objectiu el passat d’una localitat, en aquest cas, Vilanova i la Geltrú.
Per mirar de fer història oral s’han de tenir uns límits perquè sinó la informació seria immensa. S’ha de determinar l’època, la zona geogràfica, el tipus d’informació..  Així doncs, veiem que determinar la localitat com a zona geogràfica és una mesura.

Vols veure com és el taller?


Si vols veure com és el taller i com ha estat fins ara.. Ja tenim pàgina de facebook on podeu trobar moltes fotos i on podeu deixar els vostres comentaris!

Per què un taller de dones?


L’ensenyament de la història està unit a la transmissió de la memòria –entesa com a coneixement del passat i com a lloc d’arrelament-. Una memòria que, prèviament, ha d’estar construïda. Reconstruir i transmetre la història de les dones, la memòria que les dones han deixat al món, és fonamental, perquè té a veure amb la possibilitat d’ordenar l’experiència present de les dones, de les adultes i de les més joves. En la mesura en què la memòria històrica femenina va prenent forma, les dones recuperen, recuperem, la possibilitat, de nombrar-nos, d’existir en el present.  És per això imprescindible que tingui presència als llocs on es produeix la transmissió formal. És a dir, als centres d’ensenyament, als mitjans de comunicació i difusió cultural...


Al estudiar com a dones la història de les dones, es produeix una trobada intersubjectiva: la de les dones que indaguen i les que emergeixen com a resultat del procés de recerca. Si bé és cert que el tractament individualitzat dels subjectes històrics no ha gaudit fins ara de gaire prestigi, ja que es tractava d’afavorir el distanciament i el pensament racionalment documentat, des de la historiografia feminista s’han posat en relleu les conseqüències que, per a la vida de les dones  ha tingut la mancança de figures femenines de referència. És des d’aquest punt de vista que assoleix una gran importància “fer parlar les dones del passat”, de manera que es pugui establir amb elles una relació dialògica. Així la idea de diàleg marca una modalitat d’aproximació històrica que remet a dos subjectes en situació d’intercanvi. Remet, en definitiva, a una història formada per una pluralitat de subjectes singulars.

Quina n’és la importància?

Han estat els estudis sobre les dones els que més s’han acostat a una història de les majories. Els estudis sobre les dones han deixat en segon terme les seves estructures organitzatives i les seves figures més destacades per apropar-se a diferents col·lectius de dones en empreses, barris, localitats orals, grups d’ofici o professionals...
La història oral ha realitzat una contribució important a la historiografia contemporània de les dones del nostre país.

Eina de transmissió de la memòria.

Reconstruir i transmetre la història de les dones, la memòria que les dones han deixat al món, és fonamental, perquè té a veure amb la possibilitat d’ordenar l’experiència present de les dones, de les adultes i de les més joves. En la mesura en què la memòria històrica femenina va prenent forma, les dones recuperen, recuperem, la possibilitat, de nombrar-nos, d’existir en el present.  És per això imprescindible que tingui presència als llocs on es produeix la transmissió formal. És a dir, als centres d’ensenyament, als mitjans de comunicació i difusió cultural...