Fonts orals. Què són?

Però de què parlem exactament quan diem “fonts orals”? Les fonts orals són la  recollida de testimonis personals i d’històries de vida a partir d’entrevistes gravades, transcrites  i interpretades en funció d’hipòtesis i d’objectius establerts, són -a més- una  nova forma d’estudiar la història basada en el diàleg i la comunicació amb familiars, veïns,  grans personatges, persones de diverses cultures, amb persones grans –i, per tant, amb una llarga experiència de vida-, amb professors, historiadors i alumnes,  amb les institucions, amb els mitjans de comunicació, etc.

Tanmateix, tot això es pot resumir per tal de clarificar el terme tot i que, malauradament, la definició rigorosa de “font oral” fretura del que l’embelleix, l’essència. Així doncs:

Font oral: Proveïdors d'informació que no ha estat enregistrada enlloc.

Si ens cenyim a aquesta definició tan austera ens adonarem de seguida que la font oral, com no ha estat enregistrada en cap mitjà, sense cap mena d’ànim de distorsió, de manipulació ni de res per l’estil, sovint pateix transformacions causades pel temps transcorregut entre el fet i el moment en què s’explica. Ja se sap que sovint la memòria té llacunes que s’omplen amb una mica de literatura, per això, sovint cal buscar la mateixa informació diverses vegades, combinar tots els resultats i donar importància als punts de tangència que són els que ens indicaran quina part de la memòria és la que menys interferències temporals ha patit.