L’ensenyament de la història està unit a la
transmissió de la memòria –entesa com a coneixement del passat i com a lloc
d’arrelament-. Una memòria que, prèviament, ha d’estar construïda. Reconstruir
i transmetre la història de les dones, la memòria que les dones han deixat al
món, és fonamental, perquè té a veure amb la possibilitat d’ordenar
l’experiència present de les dones, de les adultes i de les més joves. En la
mesura en què la memòria històrica femenina va prenent forma, les dones
recuperen, recuperem, la possibilitat, de nombrar-nos, d’existir en el
present. És per això imprescindible que
tingui presència als llocs on es produeix la transmissió formal. És a dir, als
centres d’ensenyament, als mitjans de comunicació i difusió cultural...
Al estudiar com a dones la història de les
dones, es produeix una trobada intersubjectiva: la de les dones que indaguen i
les que emergeixen com a resultat del procés de recerca. Si bé és cert que el
tractament individualitzat dels subjectes històrics no ha gaudit fins ara de
gaire prestigi, ja que es tractava d’afavorir el distanciament i el pensament
racionalment documentat, des de la historiografia feminista s’han posat en
relleu les conseqüències que, per a la vida de les dones ha tingut la mancança de figures femenines de
referència. És des d’aquest punt de vista que assoleix una gran importància
“fer parlar les dones del passat”, de manera que es pugui establir amb elles
una relació dialògica. Així la idea de diàleg marca una modalitat d’aproximació
històrica que remet a dos subjectes en situació d’intercanvi. Remet, en
definitiva, a una història formada per una pluralitat de subjectes singulars.
Quina
n’és la importància?
Han estat els estudis sobre les dones els que
més s’han acostat a una història de les majories. Els estudis sobre les dones
han deixat en segon terme les seves estructures organitzatives i les seves
figures més destacades per apropar-se a diferents col·lectius de dones en
empreses, barris, localitats orals, grups d’ofici o professionals...
La història oral ha realitzat una contribució
important a la historiografia contemporània de les dones del nostre país.
Eina
de transmissió de la memòria.
Reconstruir i transmetre la història de les
dones, la memòria que les dones han deixat al món, és fonamental, perquè té a
veure amb la possibilitat d’ordenar l’experiència present de les dones, de les
adultes i de les més joves. En la mesura en què la memòria històrica femenina
va prenent forma, les dones recuperen, recuperem, la possibilitat, de
nombrar-nos, d’existir en el present. És
per això imprescindible que tingui presència als llocs on es produeix la
transmissió formal. És a dir, als centres d’ensenyament, als mitjans de
comunicació i difusió cultural...
No hay comentarios:
Publicar un comentario